A tot el món, les persones viuen més temps que abans.
En 2030, una de cada sis persones en el món tindrà 60 anys o més.
En 2050, la població mundial de persones de 60 anys o més s'haurà duplicat i la de persones de 80 anys o més s'haurà triplicat.

L'aïllament i la solitud constitueixen una problemàtica important i freqüent en la societat en el seu conjunt i, particularment en les persones majors. Actualment el 31% de les persones majors europees viuen soles.

En un de cada quatre llars espanyols viu una persona sola. En el 42% d'aquestes llars unipersonals viu una persona major de 65 anys.

Podríem diferenciar entre una solitud objectiva (“estar sol”), on a la persona no l'afecta de manera negativa, i una solitud subjectiva o no desitjada (“sentir-se sol”), on es té la sensació de tenir menor afecte i proximitat del desitjat en l'àmbit íntim, relacional i/o comunitari.

La solitud no desitjada té un impacte negatiu sobre la salut de les persones: pitjor estat de salut general i una major mortalitat, major risc d'hipertensió i de malalties coronàries, problemes de salut mental (com a depressió i suïcidi), així com una major probabilitat de tenir conductes perjudicials per a la salut (com un major consum de tabac o menors nivells d'activitat física, o més obesitat).